Enllaçats per la
llengua
Francesc Florit Nin
Acció Cultural de
Menorca
Temps de manifestos:
feina, habitatge, salut, educació i llengua. Manifestacions i
proclames sempre n'hi ha, però ara proliferen. La propera és
dissabte dia 9 a les 20 h a Es Mercadal per la nostra llengua. Les
demandes de concentració, de signatures i altres demostracions de
força se succeeixen cada dos dies. Pel transport aeri, per la
sanitat, per l'educació, per l'habitatge, per les carreteres, pel
PTI, per la llengua...Tothom demana el teu suport. Els correus
electrònics treuen fum, els twiters van que piulen i facebook en va
ple. La gent, en veure que els governs i els parlaments no responen
als problemes i als reptes que més ens preocupa, sent la necessitat
de manifestar-se més enllà del vot en unes eleccions. Dóna la
impressió que els governs actuals actuen contra la població; que
les iniciatives polítiques en lloc de facilitar la vida dels
ciutadans la dificulten; que les lleis serveixen per perpetuar
injustícies i afavorir els poderosos. Tot plegat tenim una sensació
d'opressió que indigna i rebel·la. Heus aquí els motius de tanta
manifestació. Es constitueixen a tal efecte grups organitzats de
persones que estiren el carro de les reivindicacions, com la
plataforma dels indignats, la dels afectats per desnonaments, la del
transport, la de l'educació pública, la de la llengua...
La Plataforma Enllaçats
per la llengua neix com a conseqüència dels atacs del PP contra el
català. La gent se sent agredida en els seus drets. Els demòcrates
veiem com es recula en les llibertats guanyades per les lluites de
dècades. Els ciutadans s'adonen que les retallades socials, laborals
i culturals també van acompanyades de retallades lingüístiques. La
majoria d'aquestes retallades són justificades pels governs
(espanyol, balear o local) com a necessàries per les dificultats
econòmiques. Però en realitat es tracta d'imposicions ideològiques.
Vivim un retorn a les estructures i a les maneres antigues, una
regressió gairebé franquista, un retrocés a l'Espanya centralista,
casposa, castrense, beata i taurina. I en aquest model conservador de
l'estat espanyol no hi tenen cabuda ni la pluralitat ni la
dissidència, ni la diversitat ni el pacte. A l'Espanya de Wert, de
llengües “espanyoles” només n'hi ha una. Les altres, com la
nostra catalana, són vistes com a curiositats que ens entestam a
mantenir. Davant aquestes agressions, per tot arreu dels Països
Catalans, es faran actes de protesta, de reacció, de celebració de
la llengua que compartim.
L'escomesa contra la
llengua catalana forma part d'aquesta estratègia espanyolista de
retallades socials, laborals, culturals i, ja que hi som, també
lingüístiques. Tot va en un mateix paquet de degeneració
democràtica. Les majories polítiques no haurien de fer-se valer com
una eina per subjugar les majories socials. En la qüestió de la
llengua, açò és clamorosament injust. Fa cosa d'un parell d'anys
el gruix majoritari de la societat civil de les Balears es va posar
d'acord per aprovar un milenar d'accions per afavorir la llengua
catalana en el marc del Consell Social de la Llengua. Un acord fet
per tots els grups polítics (excepte el PP), la Federació
d’Entitats Locals de les Balears, el Consell Escolar de les Illes
Balears, la Universitat de les Illes Balears, l’Obra Cultural
Balear, l’Institut d’Estudis Eivissencs, l’Institut Menorquí
d’Estudis, Acció Cultural de Menorca, l’Associació d’Escriptors
en Llengua Catalana, Músics per la llengua, el Gremi d’Editors, el
Moviment Escolta, la Fundació Esplai, el Moviment de Renovació
Pedagògica de Mallorca i el de Menorca, els Joves de Mallorca per la
llengua, l’Associació Premsa Forana, la Confederació
d’Associacions de Vesins, STEI-i, CC.OO., UGT, la CAEB, i altres.
Més d'un centenar.
Totes aquelles mesures
aprovades van ser ignorades pel govern del PP quan va accedir
novament al poder, en una clara demostració de menyspreu a les
majories socials que la seva majoria política legalment permet
d'ignorar. Legalment, però potser no tant lícitament. És lícit
legislar contra la llengua i la cultura pròpia, històrica d'una
comunitat? Entre allò legal i allò lícit hi ha una diferència
cabdal en la vida política. Podríem dir que hi ha opcions
polítiques que esdevenen la nova legalitat però que difícilment es
poden justificar des del punt de vista de l'ètica i la moral. Ara
ens trobam en aquest mateix pas: uns governs que legislen en contra
de la població i que davant els seus ulls aquests governs perden
tota la confiança i el sentit lícit. La ciutadania més
conscienciada no pot tolerar les retallades en drets lingüístics
que perjudiquen greument l'estatus de la llengua catalana, de la
mateixa manera que indignen les retallades en drets socials i
laborals, com sulfuren la retallades en l'educació pública i en la
sanitat. I tot açò no té res a tant veure amb la crisi econòmica
sinó més tost en l'estafa política que ens volen fer patir. I els
intents d'arraconar la llengua catalana forma part d'aquesta
estratègia ideològica de robar-nos la dignitat com a poble. No ho
consentirem i ho proclamarem ben clar dissabte dia 9 a Es Mercadal en
un acte d'afirmació de la nostra parla.
