sóc vertical

és un llibre que he pintat amb una poesia preciosa de Sylvia Plath, que, com que no es pot llegir directament de les fotos ja que giren massa de pressa, el transcric aquí

Sóc vertical

Però m'estimaria més ser horitzontal.
No sóc cap arbre amb les arrels dins la terra
xuclant minerals i amor matern
perquè cada març esponerosa brosti,
ni tinc la bellesa d'un jardí amb flors
que faci que m'emplenin d'ohs, i espectacularment em pintin
ignorant que aviat m'esfullaré.
Comparat amb mi, un arbre és immortal
i una tija en flor no és alta, però és vistosa,
i d'un en voldria la longevitat i la gosadia de l'altra.
Aquesta nit, a la llum infinitesimal de les estrelles,
els arbres i les flors han estat escampant la seva fresca olor.
Em passejo entre ells però cap no se n'adona.
De vegades penso que quan dormo
dec semblar-m'hi a la perfecció
-els pensaments abaltits.
Per a mi és més natural, ajaguda.
Aleshores el cel i jo conversem obertament,
i seré útil quan definitivament m'ajegui;
llavors els arbres sí que podran tocar-me, i les flors tindran
temps per a mi.

errat de comptes

Ens pensàvem que amb el restabliment de la democràcia, teníem les llibertats conquerides, com aquell que una volta dutxat es pensa que anirà net tota la vida. Ja veim que no. Les llibertats democràtiques i les conquestes de dret social s’han de conquistar cada dia i no és suficient. També ens pensàvem que una volta aprovada la llei de normalització de la llengua pròpia, la cosa aniria encarrilada cap al ple ús social del català. Anàvem errats de comptes. Cada legislatura ens toca de nou defensar principis elementals: que la llengua pròpia és la llengua catalana, la territorial, la històrica, que la seva salvaguarda implica fer-la llengua comuna d’ús social, que les disposicions afirmatives sobre el català són imprescindibles per redreçar un tractament històric de prohibicions i persecucions. Ara els abanderats contra la llengua catalana es diuen Ciudadanos a Menorca i Unión Progreso y Democracia a Espanya i prediquen el bilingüisme (no el seu, el dels altres, que ja ho som per obligació i per necessitat). Resulta com a mínim d’una incongruència impresentable. Volen que els pares puguin escollir en quina llengua han de fer l’ensenyament els seus fills. No diuen com. Hem de fer una escola a part per a ells? També es diuen defensors de la igualtat entre les dues llengües, però mai no els veureu defensar el català. Protesten per qualsevol minúcia comesa contra un castellanoparlant (sense proves) i en canvi callen contra les innumerables discriminacions que patim cada dia els catalanoparlants en moltes instàncies públiques. Els Ciudadanos es manifesten contra el nacionalisme català. Però en el fons ells tenen una mentalitat profundament espanyolista. Diuen també que el castellà està en perill, però ho fan des de la simple impressió subjectiva del seu rodol i no aporten cap dada contrastada, perquè les dades contrastades diuen exactament el contrari, que és la llengua catalana que es troba en perill. Els estudis seriosos indiquen que l’escola en català no va en detriment del nivell de castellà dels alumnes. Però aquestes veritats els incomoden perquè els desfà tot l’argumentari fariseu. Els Ciudadanos menorquins i UPD no pensen que totes les llengües siguin iguals en drets. Els Ciudadanos i UPyD diuen que només els individus tenen drets, no els territoris ni les comunitats. Si açò fora així s’aniria a la punyeta tot l’edifici jurídic internacional, nacional i local, començant per la noció mateixa d’Espanya. Tot plegat és un garbuix del nacionalisme espanyolista més vetust, carregat de contradiccions i que només té per objectiu continuar amb els privilegis del castellà a ca nostra.

SLIDESHOW | Slideshow en imageloop.com

SLIDESHOW | Slideshow en imageloop.com

Llibre Textura vegetal

més habitual és que escrigui un post al diari de l'obrador, a mà, amb lletra cal·ligrafiada. Però aquesta vegada ho faig diractament al blog (altres en diuen bloc en aquesta llengua insegura). Heus aquí el testomoni que un matí de diumenge faig feina al teló que m'han encomanat JJMM de Ciutadella per a la representació de Les dones sàvies de Molière. Un garbuix de lletres sobre textos de la comèdia. Ja comença a tenir color. La foto me l'ha feta na Tònia, sa dona.

fotos de l'obrador

Llibre "Moment clos"