Primer tom de l'obra poètica de Joan F. López Casasnovas

Enamorat de les paraules

Francesc Florit Nin

 

Acció Cultural de Menorca va néixer a imatge i semblança d’Acció Cultural del País Valencià de la mà, entre d’altres, d’en Joan F. López Casasnovas, arran de la seva amistat amb l’ànima de l’entitat, Eliseu Climent. En iniciar els articles d’aquesta secció Xerram d’on som, el grup de persones que hi col·laboram ja ho vam dir des de l’inici, que volíem “continuar el llegat i l’esperit d’en Joan F. López Casasnovas i en memòria seva”.

 

Ara s’ha publicat el primer tom de les Poesies d’en Joan F. López, (Moll Nova Editorial), d’aquí poc en sortirà el segon volum, i per aquest motiu els qui som enamorats de les paraules com ho era ell retem un sentit homenatge al nostre mestre. És just no només per la feinada que en Joan F. López va fer a favor de la nostra llengua i cultura, sinó també per la qualitat literària dels seus escrits.

 

Sostenc la idea que en Joan tenia la paraula poètica com a eix que va vertebrar tota la seva acció, des de la creació literària, la investigació filològica, l’activisme cultural... fins al seu compromís amb la societat i la seva participació política. L’amor a la paraula el va implicar a l’amor per la terra. Perquè es va trobar en un país ple d’urgències, subordinat i desmembrat, que anava perdent la identitat, amb una situació sociolingüística greu de la llengua catalana i la seua cultura amb greus problemes. La seva poesia, prolífica i diversa, testimonia aquest vincle entre llengua i territori, entre llengua i llibertats democràtiques, entre llengua i cultura i reivindicació política.

 

No ens va sorprendre als editors que en sortissin més de 600 pàgines de poesies d’en Joan F. López agrupades en dos volums, perquè sabíem que escrivia molt més que no editava. Si el primer volum conté la poesia ja publicada amb prop de 300 pàgines, el segon volum, que reuneix la seva poesia inèdita, encara és més extens. Malgrat haver publicat poc, la seva poesia es va erigir com una de les veus més valorades del nostre panorama literari. Ara tenim l’oportunitat de conèixer la gairebé totalitat de la seva poesia i açò permetrà de calibrar amb més justesa la seva qualitat. Especialment és important aquesta edició perquè contribuirà a donar-lo a conèixer, més enllà de Menorca, a un més ampli sector de lectors.

 

Els qui ja coneixíem l’obra poètica seva, sabíem de la seva rellevància, que n’era un referent, que tenia un talent fi pel joc lingüístic, amb una enorme capacitat expressiva. A l’estudi introductori del primer volum el professor Pere Rosselló Bover indica que l’obra poètica d’en Joan “constitueix una fita important per al coneixement de la producció literària d’un dels personatges més importants que la Menorca contemporània ha donat a la nostra cultura”. I continua: “és també una peça essencial per al coneixement del que ha estat un dels períodes més rics de la producció literària de Menorca i dels Països Catalans”.

 

D’on dimana la vàlua de la seva poesia? Idò perquè prové d’una veu que ens salva de l’oblit, de la mort, “i necessitam convertir cada dia la vida en relat, afegint a la veritat neutra i objectiva les veritats profundes i intuïtives dels nostres cors” com ell mateix va escriure. Perquè és una poesia molt arrelada a l’experiència de la vida, perquè la seva poesia palpa “la realitat amb la punta dels dits del llenguatge, llenguatge que dona als poetes esclats de llum en la foscor”,  i que “enfront de la mort i del silenci,[tenim] la memòria i la veu”. En Joan F. López forma part de la generació d’intel·lectuals formats en la lluita antifranquista i en el context de les reivindicacions per les llibertats i el recobrament de la identitat catalana, una generació que en l’àmbit de la creació literària lligaran terra i llengua des de la formalització rigorosa del llenguatge poètic. La fusió de rigor formal i joc creatiu és probablement la característica distintiva de la seva poesia i açò ho fa des d’una visió que escodrinya el seu interior, en fa diàleg reflexiu per esdevenir valor universal. És també una mixtura saborosa d’ingredients diversos que la fa atractiva, sorprenent i personal. Beu de la tradició rica de l’alta poesia culta i la combina amb la poesia popular d’arrel tradicional. Una joia literària.

 

Resulta una paradoxa que amb les joies literàries com les d’en Joan F. López patim alhora un estat social de la llengua, d’ús, de qualitat i de propietat, tan lamentable, sota una política d’atac constant per part de les actuals autoritats. L’obra poètica del mestre s’erigeix avui com un cant de resistència, com un crit contra l’ofec, com un clam per l’estima i la dignitat, una glosa al respecte. Perquè travessarem més Pons i derrocarem més Torres. Ja tenim call.